Ausiàs March_

Poema IV

Sí com la mar se plany greument e crida
com dos forts vents la baten egualment,
hu de levant e altre de ponent,
e dura tant fins l'un vent ha jaquida
sa força gran per lo més poderós,
dos grans desigs han combatut ma pensa,
mas lo voler vers hu seguir dispensa;
yo·l vos publich: amar dretament vós.

(...)

Plena de seny, no pot Déu a mi dar,
ffora de vós, que descontent no camp;
tots mos desigs sobre vós los escamp;
tot és dins vós lo que·m fa desijar.


ADAPTACIÓ:

Tal com la mar es plany greument i crida
quan dos forts vents la baten per igual,
l'un de llevant i l'altre de ponent,
i dura tant fins que un dels vents ha deixat
la seua gran força davant la del vent més poderós,
dos grans desigs han combatut el meu pensament,
però la meua voluntat es decideix a seguir-ne un;
no us el manifeste: amar-vos honestament.

(...)

Plena de seny: Déu no pot donar-me,
fora de vós, res on no hi haja descontent;
tots els meus desigs els escampe sobre vós;
dins vós és tot allò que em fa desitjar.


Després de sentir-se escindit entre un amor carnal i un d'espiritual cap a la dona, en aquests versos ell es decanta pel segon tipus, més autèntic.

Fragilitat_

Gat mut_

Incertesa o Ausiàs_

www.wordle.net

Per la confiança_

L'amistat a l'adolescència era, és i serà un terme absolut. La meua protagonista, allà pel novembre, s'havia tatuat el nom de la seua millor amiga a l'avantbraç, mitjançant la punta punyent d'un compàs, o bé unes tisores. Tant s'hi val. El resultat de les ferides permetia llegir "MONI".
Per la confiança, en comptes de més rinyes estèrils per repetitives, el consell d'aleshores va ser "si t'has de tatuar més, almenys esterilitza l'eina que faces servir".
Per sort, ara la moda entre la colla és tatuar-se els braços amb retoladors permanents, els Edding.

Han passat els mesos, i març s'inicia amb un disgust per a la meua protagonista. Plors i agitació pels passadissos entre classe i classe, desconcentració i súpliques.
"Esto te lo digo por la confianza".
Necessita ser perdonada per la seua millor amiga. Aquesta, però, només li mostra rebuig i menyspreu. La meua protagonista li havia jurat una cosa que després no va complir.

Ara esbossa una idea per tal de ser perdonada. Una amiga seua ho va posar a la pràctica perquè el seu novio la perdonés, ...i com que li va funcionar...potser fóra bo aplicar-ho també en aquest cas d'amistat: "tomarme pastillas para que me dé un zoponcio, pero no mucho, solo un poco de zoponcio...así igual se interesa por mí". Literal. Amb la zeta i tot.

"Pero no sé si hacerlo...a tí qué te parece?"
(...) -ací té lloc la conversa més enriquidora per a mi com a docent, que jo recorde-
"Vale, entonces de las pastillas me olvido"
Se n'oblida, a pesar que encara sent idolatria cap a l'"amiga" que no li perdona una errada.



Per als que opteu al món del professorat:
Si et permeten implicar-te en la seua vessant personal, entra. És per la confiança.