Diariamente_ Marisa Monte

Intimar_ Versos exclosos

Embarcació
que és llar;
Constel·lació
que és teulada;
Tripulant
que és company;
Seducció que és futur.

Vairegem
harmoniosos.

I la mar s'embrava
i tu m'eleves.

Desxifrant-nos
seduïts per
la remor
tàctil
d'un abraç
blau marí...

Nina Simone_ My baby just cares for me

Summertime_ Jill Scott & George Benson

Gilda

Educar sense cridar_ Guillermo Ballenato

• El valor de l'educació

Educar és traure el millor de cada persona.
Els meus crits són efecte de la meua frustració per la gran distància emocional amb el receptor d'aquests crits.
Eduquem mitjançant fets i no mitjançant paraules.

• Enfocament sistèmic

La classe, la família, són sistemes. No estem aïllats. Tenim adjudicats rols i etiquetes. Les espectatives respecte d'una persona esdevenen inamovibles si fem cas a les etiquetes.
Però les persones canviem: no "som així" sinó que "estem així ara". Revisem els rols i desetiquetem els altres del seu rol assignat.

• Aprenentatge, conducta i reforços

Un 80% de la conducta s'aprén, és adquirida, i hi ha marge de canvi. Tota conducta s'explica en base als motius per fer-la i al resultat o benefici esperat en fer-la.
Un xiquet aprén per imitació, pels resultats obtinguts i pels reforços dispensats.
Alerta als reforçaments intermitents: un fer inadmissible és inadmissible sempre, les normes estan per ser complertes.
Els joves estan indefensos si veuen que "faça el que faça hi ha resultats diferents (un dia càstig, un altre dia m'ignoren, un altre dia hi ha bronca...).

Si vols que el teu fill/alumne cresca sobre els seus dos peus, col·loca-li una responsabilitat sobre les seues espatles. Diguem-los: "Ets capaç de fer el que et proposes, tu vals, tu pots!".
Siguem generosos en lloances i gasius en les crítiques. Proverbi oriental: "Per què nasquen virtuts cal sembrar lloances".

IMPORTANT:
Parar-los atenció. Animem a que la conducta atesa cresca. Obviem comportaments disruptius.
Creure en la seua capacitat. Això genera realitats. Necessiten que algú crega en ells.
Reforços positius. Els avis són savis, ells mimen, donen reforços. Aprenguem-ne.

• Gestió de conflictes

Cal prevenir-los, anticipar-se, però també cal resoldre'ls "en tebi" (no mai en calent), aplicar l'empatia, buscar solucions creatives, i no posar objeccions a les solucions que algú proposa. Cal intentar que les dues parts en conflicte guanyen en la negociació.

Mesures amb els joves:
Demanar-los l'opinió
Donar-los alternatives (no val "Vols res de fruita?" sinó "Què prefereixes: poma o pera?")
Cedir a canvi d'alguna cosa. Cedir és exercir l'autoritat, no és perdre-la.

• Exercici de l'autoritat

Víctor Hugo deia "Qui obri les portes d'una escola tanca una presó".
Una frustració genera una violència. La violència psicològica genera una radiació constant.
Cal posar-los límits raonables: tot no s'hi val. Les imposicions raonables els facilitaran la inserció social. Com exercir millor l'autoritat?
Amb supervisió
Amb autocontrol: que aprenguen a controlar ells la seua vida. No és bo que els pares/professors estiguen pendents dels seus fets, de la seua agenda... Cal desenvolupar en ells la consciència de què està ben fet i què està mal fet.
Cal que aprenguen a posposar la gratificació (test de la llaminadura).
Millor si fem servir una autoritat moral, una coherència, ja que "és tan difícil ser just que la prudència aconsella ser indulgent". (Passa't de tou més que no de rígid).

• Càstig

És l'últim recurs. Evidencia el fracàs de totes les altres mesures anteriors.
Per tal que siga eficaç cal que siga proporcionat i immediat (La frase "espera quan arribe ton pare" no és gens aconsellable).

• Estils educatius

L'autoritari: l'adult ocupa un rol molt més gran que el jove; unidireccionalitat d'adult a jove.
Democràtic: parlen d'igual a igual, reconeix l'estrés del fill, hi ha diàleg, bidireccionalitat.
Permissiu: l'adult se situa per sota del jove.
Paternalista: l'adult sobreprotegeix al jove i entra en la seua parcel·la personal.

Al teu fill dóna-li temps: qualitat de temps però també quantitat de temps.
Concilia la teua vida personal i familiar: la millor inversió duta a terme pel conferenciant va estar gaudir de 3 anys d'excedència per cura de fills.

• Comunicació

Hi ha l'estil inhibit ("el que tu digues"), l'agressiu ("és com jo dic"), i l'assertiu (la persona fa valer la seua opinió sense provocar el rebuig del receptor.
No serveix renyar freqüentment, només és eficaç si es renya excepcionalment. No serveix cansar-nos dient "estudia!".
La queixa és insufrible, ja que fa mal a l'entorn i a u mateix.En lloc de queixar-te, aporta solucions!
La comunicació es millora escoltant. Escoltar és quan algú entén allò que dic i allò que vull dir.
"Escoltar a l'altra persona és deixar-li ser".
Cal que usem l'humor i que acabem amb la mala llet.
Usem un to seré i respectuós. Acabem les guerres amb nosaltres mateixos.
A la nevera de casa pensem-nos aquesta frase: "Tracta la teua família com si foren convidats".
La paraula ensenya, però l'exemple arrastra. Tinguem present la coherència.
Comuniquem en positiu: ja prou de "sempre, mai, tot, res"; ja prou d'objectar fets passats; ja prou de fer comparacions (odioses).
Comuniquem-nos amb claredat, i busquem harmonia en la continuïtat en la relació amb el nostre interlocutor.

• Enfocament positiu de l'estudi
  

L'ensenyament-aprenentatge és una responsabilitat compartida. L'alumne és part activa: creen, reinventen, expressen, s'autoavaluen.
Optem per un aprenentatge: cooperatiu -grup-, significatiu, i amb sentit d'actualització (no mai deixaré d'aprendre).
Cal estudiar millor, més eficaçment, i no estudiar més quantitat de temps. Per això cal:
concentració, bona programació del temps d'estudi, i bon autoconcepte.
Cal motivació, voluntat. Però no "força de voluntat": una bona motivació és suficient força.

-Alumnes, voleu més temps lliure? Aprofiteu aquesta sessió de classe, que és la 1a sessió d'estudi.

Com a docents, despertem-los la curiositat, plantegem preguntes incials, o debats.
Per a un bon sistema educatiu cal que...
... l'Administració hi pose més diners,
...el professorat hi pose més amor,
...els pares hi posen més interés
...i els alumnes hi posen més colzes.

Jean Piaget proposava que els alumnes foren crítics ("professor, amb açò no estic d'acord; tinc un dubte raonable").

Tothom és capaç. Tu ets capaç. Tant si pensen que pots com si penses que no pots, encertes.
Millor per a tu si penses que ets capaç.

• Educar en valors

La societat està malalta (hom busca allò fàcil, la imatge, pares com caixers electrònics dispensadors de metàl·lic i fills amb la clau de casa al coll perquè no hi ha ningú). La televisió transmet valors, i cal desenvolupar-los una gran capacitat crítica. Com?
"Tota la TV no es pot veure. De tota la programació, tria argumentadament 3 programes que vols veure".

Introduim-los valors com ara: JUSTÍCIA, esforç, respecte, solidaritat des de prop, família, treball, honradesa, il·lusió, voluntat...

• Educar avui

Estem immersos a una societat moderna i no hi ha receptes màgiques per a les famílies. Cadascuna és d'una manera i cal que ens adaptem a les seues característiques, amb coherència i sentit comú. El canvi social passa primer per un canvi individual. Busquem idees que perduren.
Tinguem la flexibilitat d'un dofí: conciliem vida personal, vida laboral i vida familiar, compartim els rols a casa, valorem la tasca activa dels avis (que ells sí que saben educar), ensenyem a utilitzar la TV i internet, reconeguem que ningú som perfectes, no ens sentim culpables sinó que introduim solucions.

Tinguem una actitud positiva cap a l'educació, tinguem temps per a nosaltres mateixos, temps d'aprenentatge i d'enriquiment individual (aficions). Un pare feliç i un professor feliç eduquen millor. La felicitat és la meua responsabilitat respecte als altres.

• Educació de qualitat

amb DIÀLEG
amb AFECTE (reconeixement i apreciació dels esforços i dels assoliments)
amb RESPECTE a uns valors
amb COHERÈNCIA , criteri uniforme, sentit comú
amb AUTORITAT moral diària, entesa com a equanimitat

El port...

• ... i les sardines del Terramilles
• ... i les xarxes esteses
• ... i la pluja i el rellampec i la eixida del sol
  
• ... i la llum increïble de les fotos de gats i de pesca fresca
  
• ... i els bidons rovellats i les àncores tombades
  
• ... i el cel des de dins del Dos Cavalls roig descapotable
  
• ... i els somriures de les cares des dels altres cotxes
• ... i uns altres vehicles amb encant, com el 600, la Montesa Impala i el Lada Niva
• ... i els bons records relacionats amb ells
• ...
  

Bacilos _ Tabaco y Chanel

Descobriment_ Federico Mayor Zaragoza

La conferència duia per títol: "De súbdits a ciutadans, la gran transició".

Extracte:

• Necessitem la seguretat de la pau, ja que la pau de la seguretat és la submissió silenciosa de les persones.
• El pitjor silenci no és el dels silenciats (forçats a callar) sinó el silenci dels silenciosos, és a dir, dels que poden parlar (i opinar, i denunciar) i no ho fan perquè no volen.
• Fernando Giner de los Ríos va dir que educar és regir la pròpia vida. Educar no és ni instrucció ni uniformització. És ajudar a que un individu sàpia regir la seua pròpia vida, d'acord amb criteris propis ( i no amb els imposats pels poders o pels mitjans de comunicació).
• La intenció primera i principal de la creació de les Nacions Unides diu: "Nosaltres els pobles volem evitar la guerra als nostres fills". (nosaltres els pobles, i no els governs).
• TOTS els éssers humans som iguals en dignitat. Ens hauríem de creure aquesta màxima.
  
• Despesa mundial en armes = 3.000 milions de dòlars al dia.
• Animem-nos a buscar l'harmonia en la diferència.
• Animem-nos a escoltar els altres. Siguen com siguen i pensen el que pensen. Escoltem-los.
• Cal que els diàlegs no tinguen condicions prèvies. El diàleg amb qualsevol grup (també ETA) és necessari, i cal dialogar acceptant com és l'altre interlocutor. El que no es pot admetre mai és la violència. Sí que podem admetre diferències quant a ideologia amb el nostre interlocutor. No té sentit imposar-li la nostra manera de pensar prèviament. La UNESCO ha ajudat a alguns moviments d'alliberació, com el de Nelson Mandela. Això sí, no defensa als terroristes.
  
• El diàleg amb respecte enriqueix. Potser s'arriba a un acord o potser no, però enriqueix si està basat en el respecte total a l'altre interlocutor.
• Una mica d'història:
  

El naixement de les Nacions Unides se sustentaven en 4 valors principals: la justícia, la libertat, la igualtat i la solidaritat.

Eisenhower li va dir a J.F. Kennedy, abans de cedir-li el càrrec, que l'únic poder superior al del president dels EUA era el poder del consorci militar dels EUA.

Durant la dècada dels 80 a l'ONU només hi havia estats. No ha funcionat.

Durant la dècada dels 90, els 4 principis bàsics inicials de l'ONU van ésser substituïts per la llei del mercat. No ha funcionat, i ha agreujat la situació mundial.

Ara podem canviar el rumb d'aquesta situació ja que ara...:

1. Hi ha consciència global, podem comparar la nostra situació vital amb la d'altres pobles i altres col·lectius de la Terra. Ara és el moment en què triem deliberadament què pensar i què fer, com actuar. La cultura és comportament ètic, a més a més del vessant estètic.
2. Tenim referents morals i ètics: La DUDH, la DUDrets Culturals, la Carta de la Terra (conservem-la, fem-ho pels nostres fills), la llei de 30/11/05 sobre la cultura de la pau, el Concil·li Vaticà II que parla de diàleg i col·loqui entre religions (l'església com a lloc de paraula, com a lloc de col·loqui).
   
3. Dones que prenen decisions importants. Ara per ara, la participació de les dones en "la cosa pública" és de 5% a escala mundial. Només que puge al 10% o al 15 % ja es notarà moltíssim, ja que les dones, inherentment, tenen més present la preservació de la vida i retarden molt més el recurs a la força per solucionar problemes.
4. "Participo luego existo". Participació ciutadana activa. Ésser comptats com a votants, com a subjectes d'enquestes i sondeigs, però també fer que ens tinguen presents els que governen. Ara podem expressar-nos mitjançant les noves tecnologies (exemple: el "passa-ho" dels sms).
   

Amb aquests 4 factors podem arribar a crear democràcies genuïnes, tant a nivell local, com regional, com global.

D'ací a uns pocs anys naixeran més unions regionals: la Unió africana, la unió Suramericana, etc. Tindran poc de sentit els desigs independentistes d'algunes regions. Tendirem a l'aldea global.

• Recomanacions:

"The truth of denial", informe publicat l'agost de 2007 als EUA, que palesa la manipulació de la informació per part de grans empreses petrolieres. Aquestes pagaven pseudocientífics perquè digueren -al llarg de la dècada dels 90- que el canvi climàtic era una exageració.

La Declaració Universal de Drets Culturals.

La Carta de la Terra.


Fundació para una Cultura de Paz (ell la presideix).

Lúpulo_en castellà

Lúpulo
en la úvula,
sed en válvula.
Túmulo
y cánula,
cúmulo
y vulva.
Anulas
la brújula.
Pululo
por tu
lóbulo...

Dulzura distante en música ara

Dulzura distante_Fernando Cabrera_

Estuve un tiempo en la lona
del desatino fui amante
mantuve mi voz chillona
voz cantarina y parlante.

Aquel que canta milonga
en tono mayor y anhelante
conoce que en la platea
va el corazón adelante.

Tú siempre dando la nota
la señorita cantante
batuta de tu mirada
y de tu dulzura distante.

Voló voló mi destino
duró mi vida un instante
el cruce de los caminos
y el grillerío constante.

Drexler_

Muacks, gràcies!

Drex...ler

¿Dónde termina tu cuerpo y empieza el mío?
A veces me cuesta decir.
Siento tu calor, siento tu frío,
me siento vacío
si no estoy dentro de tí.

¿Cuánto de esto es amor? ¿Cuánto es deseo?
¿Se pueden, o no, separar?
Si desde el corazón a los dedos
no hay nada en mi cuerpo
que no hagas vibrar.

¿Qué tendrá de real
esta locura?
¿Quien nos asegura
que esto es normal?
Y no me importa contarte
que ya perdí la mesura
que ya colgué mi armadura
en tu portal.

Donde termina tu cuerpo y empieza el cielo
no cabe ni un rayo de luz.
¿Que fue que nos unió
en un mismo vuelo?
¿Los mismos anhelos?
¿Tal vez la misma cruz?

¿Quien tiene razón?
¿quien está errado?
¿Quien no habrá dudado
de su corazón?
Yo sólo quiero que sepas:
no estoy aquí de visita,
y es para ti que está escrita
esta canción...

Anit, Drexler

• Nombre de río
• La vida es más compleja de lo que parece
  
• Mi guitarra y vos
• Brisa del mar
• Eco
• Raquel
• Milonga del moro judío
• Polvo de estrellas
  
• El pianista del guetto de Varsovia
• Disneylandia
• FUSIÓN!!!!!! Donde termina mi cuerpo y empieza el tuyo, a veces me cuesta decir...
• Volando voy (Kiko Veneno, versionada en milonga perquè diu que no sap tocar rumba)
  
• -una en italià-
• Hold me tight (Beatles)
• Dance me to me end of love (Leonard Cohen)
• Dulzura distante (Fernando Cabrera, compositor també uruguaià)
  
• Equipaje (1989, parla d'un viatge a Barcelona)

I després de molts aplaudiments:

• Soledad
• Todo se transforma
• Transporte
• Sea

...i comentaris per al record:

"...el espontáneo instrumento percutivo del auditorio, las palmas, podríamos encauzarlo sin desemerecerlo hacia el chasquido de dedos."
"...rítmicamente estamos en la senda...ahora sugiero que chasqueen ustedes...este... en los compases 2 y 4, ya que la canción es larga."
"...ya ven que el sistema de elección de las canciones no se basa en el modelo democrático, ...al fin y al cabo soy yo quien está aquí.. y soy yo quien las ha de cantar, así que, de entre las que el público ha sugerido, las elijo de acuerdo con el estado vocal de que dispongo en este momento...y de entre las que me apetece cantar."


[Hazme un lugar en tu almohada]
[Sólo quiero que sepas que no estoy aquí de visita, y es para tí que está escrita esta canción]

A mans

A mans

Tacte
de
mans,
de mans i peus:
dits i essències.
Descobriment
recobrir i recobrar
al company, a tu.

(...)

Ens desdejunem
amb carícies,
buscant-nos.

"Carilça"

Com a suma de carícies dolces,
penombra de cinema
i albir d'una nova escena...

Il·lusió

Podria ser
eternament
dia a dia:
rampell
o il·lusió...