Extracte:
- Necessitem la seguretat de la pau, ja que la pau de la seguretat és la submissió silenciosa de les persones.
- El pitjor silenci no és el dels silenciats (forçats a callar) sinó el silenci dels silenciosos, és a dir, dels que poden parlar (i opinar, i denunciar) i no ho fan perquè no volen.
- Fernando Giner de los Ríos va dir que educar és regir la pròpia vida. Educar no és ni instrucció ni uniformització. És ajudar a que un individu sàpia regir la seua pròpia vida, d'acord amb criteris propis ( i no amb els imposats pels poders o pels mitjans de comunicació).
- La intenció primera i principal de la creació de les Nacions Unides diu: "Nosaltres els pobles volem evitar la guerra als nostres fills". (nosaltres els pobles, i no els governs).
- TOTS els éssers humans som iguals en dignitat. Ens hauríem de creure aquesta màxima.
- Despesa mundial en armes = 3.000 milions de dòlars al dia.
- Animem-nos a buscar l'harmonia en la diferència.
- Animem-nos a escoltar els altres. Siguen com siguen i pensen el que pensen. Escoltem-los.
- Cal que els diàlegs no tinguen condicions prèvies. El diàleg amb qualsevol grup (també ETA) és necessari, i cal dialogar acceptant com és l'altre interlocutor. El que no es pot admetre mai és la violència. Sí que podem admetre diferències quant a ideologia amb el nostre interlocutor. No té sentit imposar-li la nostra manera de pensar prèviament. La UNESCO ha ajudat a alguns moviments d'alliberació, com el de Nelson Mandela. Això sí, no defensa als terroristes.
- El diàleg amb respecte enriqueix. Potser s'arriba a un acord o potser no, però enriqueix si està basat en el respecte total a l'altre interlocutor.
- Una mica d'història:
Eisenhower li va dir a J.F. Kennedy, abans de cedir-li el càrrec, que l'únic poder superior al del president dels EUA era el poder del consorci militar dels EUA.
Durant la dècada dels 80 a l'ONU només hi havia estats. No ha funcionat.
Durant la dècada dels 90, els 4 principis bàsics inicials de l'ONU van ésser substituïts per la llei del mercat. No ha funcionat, i ha agreujat la situació mundial.
Ara podem canviar el rumb d'aquesta situació ja que ara...:
- Hi ha consciència global, podem comparar la nostra situació vital amb la d'altres pobles i altres col·lectius de la Terra. Ara és el moment en què triem deliberadament què pensar i què fer, com actuar. La cultura és comportament ètic, a més a més del vessant estètic.
- Tenim referents morals i ètics: La DUDH, la DUDrets Culturals, la Carta de la Terra (conservem-la, fem-ho pels nostres fills), la llei de 30/11/05 sobre la cultura de la pau, el Concil·li Vaticà II que parla de diàleg i col·loqui entre religions (l'església com a lloc de paraula, com a lloc de col·loqui).
- Dones que prenen decisions importants. Ara per ara, la participació de les dones en "la cosa pública" és de 5% a escala mundial. Només que puge al 10% o al 15 % ja es notarà moltíssim, ja que les dones, inherentment, tenen més present la preservació de la vida i retarden molt més el recurs a la força per solucionar problemes.
- "Participo luego existo". Participació ciutadana activa. Ésser comptats com a votants, com a subjectes d'enquestes i sondeigs, però també fer que ens tinguen presents els que governen. Ara podem expressar-nos mitjançant les noves tecnologies (exemple: el "passa-ho" dels sms).
D'ací a uns pocs anys naixeran més unions regionals: la Unió africana, la unió Suramericana, etc. Tindran poc de sentit els desigs independentistes d'algunes regions. Tendirem a l'aldea global.
- Recomanacions:
La Declaració Universal de Drets Culturals.
La Carta de la Terra.
Fundació para una Cultura de Paz (ell la presideix).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada