Estellés, poeta quotidià i descriptor,
un dia es va morir com es mor tot el món,
però si hagués estat un animal
l'imaginem un grill nocturn
-testimoni inquiet de gemecs prohibits-;
si un teixit,
el llenç emmidonat de ca l'àvia;
si un fruit,
taronja primerenca,
el fruit àcid de la seua passió;
si un escultor,
el ferrer del poble -artesà de paraules-;
un estil arquitectònic,
el rupestre ben primari;
un invent, càmera fotogràfica;
si un ocell,
perdiu engabiada per postguerres, desperta i companya.
2 comentaris:
M'agradaria tindre tanta sapiesa de la meua feina, però no tinc ni la meitat de la teua.
Em toca continuar esforçan-me. Crec que no he moltes faltes encara que crec que si.
Ens veiem, el divendres.
Per a mi és un plaer nou escriure ací, lluny de la feina, i m'alegra que us agrade a la gent que ho llegiu. Gràcies!
Sí, allà estaré.
Publica un comentari a l'entrada