Necessària solitud
per només contemplar
l'estrela de la nit
que sembla assenyalar-me;
Desitjada companyia
abstracta
que sembla a punt d'arribar
al terrat des d'on et penso;
Complicitat perpetua
amb l'interior
que sovint oblido
i ara, fosca, m'envolta;
Silenci cantat pels grills
sota un cel esquitxat
allunya momentàniament
la teua imatge...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada