El sol de migdia desapareixia -potser momentàniament- i amb ell, l'excés d'energia gràcies a la qual Biro havia batut rècords de resistència física poques hores abans.
Ara ja sens dubte, considerava més fàcil emmotllar el cos que no la ment.
La tendència a caure en pautes de conducta apreses i repetides semblava enquistada, però això no era el més preocupant. La seua relació amb els altres necessitava un canvi... immiment.
Supeditació, dependència, culpabilitat, subsidiarietat de preferències i frases interpretades com a sentències. L'efecte de tot plegat estava sent massa nociu. Arrollador.
El canvi, però, era possible, perquè ara aprendria dels exemples d'assertivitat del voltant. Per sort, eren variats. Però Biro no tenia apresa la mesura d'aquesta observació. Calia interioritzar actituds noves. El repte era eixe, i assolir-lo sense provocar estralls...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada