Va ser anit, amb els ulls tancats , quasi a l'hora d'adormir-me. Llavors va vindre sencera, nítida i perfecta...per fi! la teua imatge.
En el fons em rebelava a eixa mena de difuminació que amenaçava de quedar-se difusa però permanent.
Ja et recordo, ja ha tornat la foto mental i ja té un lloc dins l'àlbum.
Ja et trobaria onsevulla que estigues, per això "Gero arte!"
1 comentari:
plas plas plas!!!
dies de felicitat i celebració per a tots, no?
Publica un comentari a l'entrada