Frases terapèutiques sobre salut
Documental: VOCES
produït per Spora, Barcelona
Interessant iniciativa a Escòcia
minicurt: En otra realidad
minicurt: asiem
minicurt: Famosos de la A a la Z
dilluns, 20 de desembre del 2010
dijous, 9 de desembre del 2010
dimecres, 8 de desembre del 2010
Ganes de revelar_
- Ganes d'escriure comentaris de text de lletres de cançons, especialment d'aquelles de què qui més qui menys hem mamat models de relació interpersonal revisables o dignes d'anàlisi.
- Ganes de canviar "De mica en mica" per alguna altra referència més equitativa entre els protagonistes, i més actual sobre la meua realitat.
- Ganes d'implicar-me, diguem-li voluntariat.
- Ganes de gravar els enraonaments de la tia Vicenta.
- Ganes d'endur-me als de casa a vore junts la Sagrada Família.
- Ganes de gestionar les meues adiccions després de recomanar-vos el documental "¿Y tú qué sabes?".
- Ganes d'estar alerta i a l'espera activa de la nova oportunitat vital que per a mi és avui el Nadal.
diumenge, 31 d’octubre del 2010
La palanca_
El dia que goso
mirar la teua vida des de fora:
un tu atrafegat,
defugint,
un tu dispers,
de liana en liana...
... és el dia que goso
mirar la meua vida des de dins,
i airejar el teu cau
i amollar el meu puny
que sol agarrar
l'esperança d'un nosaltres
i eixe dia tinc una altra mirada
i eixa nit tinc trobades
i eixe dia veig que puc
i eixa nit tinc una hora més
per adonar-me de la meua ruta
que és meua
impulsada per la palanca
del present mirat des de fora i des de dins
mirar la teua vida des de fora:
un tu atrafegat,
defugint,
un tu dispers,
de liana en liana...
... és el dia que goso
mirar la meua vida des de dins,
i airejar el teu cau
i amollar el meu puny
que sol agarrar
l'esperança d'un nosaltres
i eixe dia tinc una altra mirada
i eixa nit tinc trobades
i eixe dia veig que puc
i eixa nit tinc una hora més
per adonar-me de la meua ruta
que és meua
impulsada per la palanca
del present mirat des de fora i des de dins
Princeses_
Tan somniadores com per pensar
que avui sí que les buscaran.
Entre elles, confidències superficials.
Amb ells, rialletes que traspuen nervis.
Ganes d'encetar noves emocions
acompanyades de compromís.
Ganes de desempallegar-se
-almenys això diuen-
de qui no vol compromís.
Necessitades d'educació emocional
per a entendre
als necessitats d'educació emocional.
No em considero igual
que les princeses
...a pesar que les entenc
que avui sí que les buscaran.
Entre elles, confidències superficials.
Amb ells, rialletes que traspuen nervis.
Ganes d'encetar noves emocions
acompanyades de compromís.
Ganes de desempallegar-se
-almenys això diuen-
de qui no vol compromís.
Necessitades d'educació emocional
per a entendre
als necessitats d'educació emocional.
No em considero igual
que les princeses
...a pesar que les entenc
dilluns, 11 d’octubre del 2010
dissabte, 9 d’octubre del 2010
También me gusta el amor_
También me gusta el amor
También me gusta el amor
al que le cierran la puerta
el que entra por la ventana
volando sobre una cuerda.
al que le cierran la puerta
el que entra por la ventana
volando sobre una cuerda.
dimecres, 29 de setembre del 2010
dimarts, 14 de setembre del 2010
El millor camí_
La incondicionalitat és una elecció
agosarada
amb un punt d'aposta temerària
i alhora
basada en la racional certesa
d'estar triant el millor camí:
el nostre camí.
i ara, us convido a llegir més sobre la incondicionalitat . (Alejandro Palomas),
al blog inteligenciaemocionalysocial
agosarada
amb un punt d'aposta temerària
i alhora
basada en la racional certesa
d'estar triant el millor camí:
el nostre camí.
i ara, us convido a llegir més sobre la incondicionalitat . (Alejandro Palomas),
al blog inteligenciaemocionalysocial
diumenge, 12 de setembre del 2010
Treballaré el teu cos_
Un poema de: Raimon Casellas i Dou
Treballaré el teu cos
com treballa la terra
el llaurador del meu poble:
amb amor i força.
I seràs tu el fruit,
seré jo el fruit,
serem junts el fruit.
Tu i jo, terra i força.
I obrirem junts els camins
que la vida ens tanca
desesperançadament.
Ens farem, serem junts.
En l'únic camí nostre
-font i mar, terra i arbre-
l'únic camí cert,
el camí de l'amor,
el difícil camí d'amor
on som junts tu i jo.
Treballaré el teu cos...
Treballaré el teu cos
com treballa la terra
el llaurador del meu poble:
amb amor i força.
I seràs tu el fruit,
seré jo el fruit,
serem junts el fruit.
Tu i jo, terra i força.
I obrirem junts els camins
que la vida ens tanca
desesperançadament.
Ens farem, serem junts.
En l'únic camí nostre
-font i mar, terra i arbre-
l'únic camí cert,
el camí de l'amor,
el difícil camí d'amor
on som junts tu i jo.
Treballaré el teu cos...
Treballaré el teu cos. VerdCel from Zalom on Vimeo.
diumenge, 15 d’agost del 2010
dimarts, 27 de juliol del 2010
Buena Vista Social Club_ Chan Chan
De Alto Cedro voy para Macané
Llego al Puerto, voy para Mayarí
El cariño que te tengo
No te lo puedo negar
Se me sale la babita
Yo no lo puedo evitar
Cuando Juanita y Chan Chan
En el mar cernían arena
Cómo sacudía el 'jibe'
A Chan Chan le daba pena
Limpia el camino de paja
Que yo me quiero sentar
En aquel tronco que veo
Y así no puedo llegar
De Alto Cedro voy para Macané
Llego a Cueto voy para Mayarí
Llego al Puerto, voy para Mayarí
El cariño que te tengo
No te lo puedo negar
Se me sale la babita
Yo no lo puedo evitar
Cuando Juanita y Chan Chan
En el mar cernían arena
Cómo sacudía el 'jibe'
A Chan Chan le daba pena
Limpia el camino de paja
Que yo me quiero sentar
En aquel tronco que veo
Y así no puedo llegar
De Alto Cedro voy para Macané
Llego a Cueto voy para Mayarí
dilluns, 26 de juliol del 2010
No em tingues por_
No em tingues por
Jo no agafo dreceres
com tampoc tu
fins arribar on ens esperem.
No em tingues por
Tu mira'm més endins
i reconeix-te ací
com també jo
fins tornar d'on venim.
No em tingues por
Millor trobem l'equilibri
entre realitzar-nos
i sentir-me arrecerada en tu
i sentir-te arrecerat en mi.
No em tingues por...
Jo no agafo dreceres
com tampoc tu
fins arribar on ens esperem.
No em tingues por
Tu mira'm més endins
i reconeix-te ací
com també jo
fins tornar d'on venim.
No em tingues por
Millor trobem l'equilibri
entre realitzar-nos
i sentir-me arrecerada en tu
i sentir-te arrecerat en mi.
No em tingues por...
divendres, 23 de juliol del 2010
Inclús_
Joaquín Sabina_Incluso en estos tiempos
...todos los días tienen un minuto
en que cierro los ojos y disfruto
echándote de menos.
Disfruto: optimisme i felicitat.
Alerta a l'acompanyament de piano...Musiqueta R!!!
...todos los días tienen un minuto
en que cierro los ojos y disfruto
echándote de menos.
Disfruto: optimisme i felicitat.
Alerta a l'acompanyament de piano...Musiqueta R!!!
dijous, 22 de juliol del 2010
Los tres caballeros_
Me odio por cobarde
por no tener valor para olvidarte
porque te quiero aunque debiera odiarte
porque no vivo si no estás en mi
Me odio en mi fracaso
porque mi voluntad no me responde
aquí en mi mente con temor se esconde
la sola idea de prescindir de ti
Me aterra la verdad de mi destino
tener que conformarme con mi suerte
por qué si me haces daño he de quererte
y siento que te quiero más y más
Me odio por buscarte
porque debiera huirte simplemente
y sin embargo te amo locamente
y es lo que hace que me odie mucho más
(...)
Me aterra la verdad de mi destino
tener que conformarme con mi suerte
por qué se me haces daño he de quererte
y siento que te quiero más y más
Me odio por buscarte
porque debiera huirte simplemente
y sin embargo te amo locamente
y es lo que hace que me odie mucho más
________________________________
...por no tener valor para olvidarte...
porque mi voluntad no me responde
y siento que te quiero más y más
...porque debiera huirte simplemente
y sin embargo te amo locamente...
Ja ho deia al maig: "Per això volia un balcó"
dimecres, 7 de juliol del 2010
dissabte, 19 de juny del 2010
dimecres, 16 de juny del 2010
dimarts, 8 de juny del 2010
Post-its 1_
Post-its
- MÚSICA. BOLEROS. VERSIONS. Isaac Delgado interpreta boleros a un disc produït per Fernando Trueba, anomenat -també- Calle 54 (així es diu o bé el disc o bé la discogràfica). I dins hi ha una versió de "Aquellos ojos verdes", en què col·labora un tal Freddy....?¿?
- MÚSICA. Els Pets tenen nou disc. "Fràgil".
- MÚSICA. Atenció a Roger Mas.
- LLENGUA, LITERATURA I TIC. un tramvia anomenat text
- Plans d'ESTIU. Universitat de Terol:
- Veu cantada. 14 al 16 juliol 2010. Ricardo Castelló.
- Com acostar la literatura als joves. 2 a 6 d'agost 2010. Espido Freire.
divendres, 4 de juny del 2010
És el moment de sentir-me a gust entre l'afinitat de caràcters, ...també.
La pel·lícula FRÀGIL (Juanma Bajo Ulloa, 2005) fa pensar en la silenciosa invisibilitat com a preferible a les grans proeses per "amor??". La primera és més entrega i la segona és un vestit que afavoreix davant l'espill.
Quan un curs de veu reverdeja, empeny a cantar.
La pel·lícula FRÀGIL (Juanma Bajo Ulloa, 2005) fa pensar en la silenciosa invisibilitat com a preferible a les grans proeses per "amor??"
Quan un curs de veu reverdeja, empeny a cantar.
dilluns, 17 de maig del 2010
Per això volia un balcó!!!!!!!!
Per això volia un balcó!!!!!!!!
¿Què saps, dolça amiga de seda,
quan l'alba es comença a daurar,
què saps de l'ombrívola cleda,
del meu insomni humà?
El liquen, humit d'ombra blava,
ja es deu aclarir vora el niu:
però ta cançó m'allunyava
la Son—ocell esquiu.
No saps la inquieta palpebra,
ni el front al coixí massa ardent,
ni el llit ennegrit de tenebra,
tu, entre l'alba í el vent.
Manent, Marià. “A una oreneta que em desvetllà a trenc d'alba”
Per a esta nit, per això
Per això les havia reservades.
per això mateix vaig cuinar-la,
experimentant l'esperança -més altruista que l'espera-.
En sentir la paraula "serenata"
per això vaig parar taula.
I vaig tornar a experimentar l'Emoció,
reapareguda intacta als mesos de maig,
tant se val l'any.
Per això volia un balcó!!!!!!!!
Per això,
per esta nit de regal,
us estic agraïda.
¿Què saps, dolça amiga de seda,
quan l'alba es comença a daurar,
què saps de l'ombrívola cleda,
del meu insomni humà?
El liquen, humit d'ombra blava,
ja es deu aclarir vora el niu:
però ta cançó m'allunyava
la Son—ocell esquiu.
No saps la inquieta palpebra,
ni el front al coixí massa ardent,
ni el llit ennegrit de tenebra,
tu, entre l'alba í el vent.
Manent, Marià. “A una oreneta que em desvetllà a trenc d'alba”
Per a esta nit, per això
Per això les havia reservades.
per això mateix vaig cuinar-la,
experimentant l'esperança -més altruista que l'espera-.
En sentir la paraula "serenata"
per això vaig parar taula.
I vaig tornar a experimentar l'Emoció,
reapareguda intacta als mesos de maig,
tant se val l'any.
Per això volia un balcó!!!!!!!!
Per això,
per esta nit de regal,
us estic agraïda.
dimarts, 20 d’abril del 2010
divendres, 16 d’abril del 2010
dijous, 8 d’abril del 2010
dijous, 1 d’abril del 2010
La botiga_
Amb 10 anys vaig fer el primer poema que, com aquestes línies, anava dedicat a la botiga. O al pare, o a ambdós alhora, intrínsecs.
La tornada deia:
"A mi, de major,
m'agradaria ser comerciant,
i vendre pantalons
o guardar-los en un estant."
Al tendal anterior posava Tejidos Mateo. D'aquest sí que hi ha foto. Al recent, només Mateo. Igualment a les bosses de comerç, que van evolucionar: jo recordo les de fons blanc i la quadrícula blava i roja; anys després la mateixa planxa va ser transformada en platejat sobre fons negre (recordo el canvi com tot un esdeveniment envers la modernitat); les terceres van ser negre sobre blanc; les verds botella amb lletra daurada eren les de cordó, bossa de les bones; i les darreres, blaves amb lletra platejada, de totes les mides, i ja sense la referència de l'establiment del carrer Segorbe.
Benvinguda visual. Aparador de dones a la dreta, d'homes a l'esquerra. Les èpoques de l'any i les mans dels dos els metarmofositzaven. El Nadal duia al Niño, arbre, i les estreles grans fetes de branquetes, que penjaven d'una tira recargolada amb gràcia materna. Escaparatista autodidacta que va esdevindre experta ja fa temps. Flors manuals de paper de seda a la primavera, el gran gaiato magdalenero, fulles canadenquiformes de tardor.
Gènero.
Però sobretot, el pare i la mare. 1983, amb Núria al taca-taca. La data d'inici d'activitat és indissoluble així al creixement de la família.
La botiga en marxa.
I classes de piano,
i comptes en excel,
i la màquina de cosir repunta.
I ara clients.
Representants
i clients.
La botiga en marxa.
31 de març de 2010. La penúltima venda, una parella de clients nous. Venien de la Teka i anaven cap a Bancaixa. Pantalons de la 42-44. Corbata de regal.
L'1 d'abril de 2010. L'última venda. Un abuelo de 87 anys. Va anar 40 anys a la vendímia a França, i a collir pomes. Dos pomes, un quilo: mira si eren precioses. Viu a la residència del 18 de juliol. La nora no el pot cuidar perquè va en cadira de rodes i s'ha quedat cega. La diabetes.
- Les dones que treballen m'han dit que tanqueu....Què teniu?
- Que vosté de quin poble és?
- De Torreblanca.
- Nosatros de Vilanova.
- Jo tinc família allí. Els Marianos. Jo sóc de la Serra però vivia a Torreblanca.
A la Serra coneixia a la tia Amparín i a la tia Inocència.
- I a Vilanova de quina casa sou?
- Dels Quatre Cantons.
- Dels Quatre Cantons? Allí me vaig comprar jo les sabates de la boda.
Allí era m'abuelo Javier qui venia tela per a pantalons i pagava lletres a Barcelona.
I ací l'últim client, nascut a la Serra, resident a Torreblanca, amb família a Vilanova i acompanyat del seu fill, ha tornat a ser client de la botiga i ha comprat dos pijames i calcetins.
- Ja en tinc prou. P'a què ho vull, si me moriré?
I a migdia, Herrero 28, 204858, torna a ser un local quasi buit. Ple de vivències que ens enduem ben endins.
La tornada deia:
"A mi, de major,
m'agradaria ser comerciant,
i vendre pantalons
o guardar-los en un estant."
Al tendal anterior posava Tejidos Mateo. D'aquest sí que hi ha foto. Al recent, només Mateo. Igualment a les bosses de comerç, que van evolucionar: jo recordo les de fons blanc i la quadrícula blava i roja; anys després la mateixa planxa va ser transformada en platejat sobre fons negre (recordo el canvi com tot un esdeveniment envers la modernitat); les terceres van ser negre sobre blanc; les verds botella amb lletra daurada eren les de cordó, bossa de les bones; i les darreres, blaves amb lletra platejada, de totes les mides, i ja sense la referència de l'establiment del carrer Segorbe.
Benvinguda visual. Aparador de dones a la dreta, d'homes a l'esquerra. Les èpoques de l'any i les mans dels dos els metarmofositzaven. El Nadal duia al Niño, arbre, i les estreles grans fetes de branquetes, que penjaven d'una tira recargolada amb gràcia materna. Escaparatista autodidacta que va esdevindre experta ja fa temps. Flors manuals de paper de seda a la primavera, el gran gaiato magdalenero, fulles canadenquiformes de tardor.
Gènero.
Però sobretot, el pare i la mare. 1983, amb Núria al taca-taca. La data d'inici d'activitat és indissoluble així al creixement de la família.
La botiga en marxa.
I classes de piano,
i comptes en excel,
i la màquina de cosir repunta.
I ara clients.
Representants
i clients.
La botiga en marxa.
31 de març de 2010. La penúltima venda, una parella de clients nous. Venien de la Teka i anaven cap a Bancaixa. Pantalons de la 42-44. Corbata de regal.
L'1 d'abril de 2010. L'última venda. Un abuelo de 87 anys. Va anar 40 anys a la vendímia a França, i a collir pomes. Dos pomes, un quilo: mira si eren precioses. Viu a la residència del 18 de juliol. La nora no el pot cuidar perquè va en cadira de rodes i s'ha quedat cega. La diabetes.
- Les dones que treballen m'han dit que tanqueu....Què teniu?
- Que vosté de quin poble és?
- De Torreblanca.
- Nosatros de Vilanova.
- Jo tinc família allí. Els Marianos. Jo sóc de la Serra però vivia a Torreblanca.
A la Serra coneixia a la tia Amparín i a la tia Inocència.
- I a Vilanova de quina casa sou?
- Dels Quatre Cantons.
- Dels Quatre Cantons? Allí me vaig comprar jo les sabates de la boda.
Allí era m'abuelo Javier qui venia tela per a pantalons i pagava lletres a Barcelona.
I ací l'últim client, nascut a la Serra, resident a Torreblanca, amb família a Vilanova i acompanyat del seu fill, ha tornat a ser client de la botiga i ha comprat dos pijames i calcetins.
- Ja en tinc prou. P'a què ho vull, si me moriré?
I a migdia, Herrero 28, 204858, torna a ser un local quasi buit. Ple de vivències que ens enduem ben endins.
dimecres, 3 de març del 2010
Què volen aquesta gent?
Què volen aquesta gent?
Què volen que quan estan a prop
ja els escolto des de dins?
Què volen aquesta gent?
Què volen aquesta gent
que diuen que no volen res?
Què volen aquesta gent?
Què volen aquesta gent
que no coneixen el repòs?
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
Què volen que quan estan a prop
ja els escolto des de dins?
Què volen aquesta gent?
Què volen aquesta gent
que diuen que no volen res?
Què volen aquesta gent?
Què volen aquesta gent
que no coneixen el repòs?
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
dissabte, 13 de febrer del 2010
dimecres, 27 de gener del 2010
dimecres, 20 de gener del 2010
abstracció concreta_
DIGNITAT
[s. XIII; del ll. dignĭtas, -ātis, íd.]
f 1 Qualitat de digne; respectabilitat, correcció.
2 Qualitat moral per la qual hom no vol rebaixar-se, no tolera d'ésser ofès, etc. Miraré de no ferir la seva dignitat.
REBAIXAR-SE
2 tr Estimar una cosa per dessota del seu valor. Rebaixar els mèrits d'algú. Rebaixar l'autoritat del govern.
3 1 tr Humiliar, abaixar.
2 pron Humiliar-se, abaixar-se. S'ha rebaixat tant que ja no li queda dignitat.
...
[s. XIII; del ll. dignĭtas, -ātis, íd.]
f 1 Qualitat de digne; respectabilitat, correcció.
2 Qualitat moral per la qual hom no vol rebaixar-se, no tolera d'ésser ofès, etc. Miraré de no ferir la seva dignitat.
REBAIXAR-SE
2 tr Estimar una cosa per dessota del seu valor. Rebaixar els mèrits d'algú. Rebaixar l'autoritat del govern.
3 1 tr Humiliar, abaixar.
2 pron Humiliar-se, abaixar-se. S'ha rebaixat tant que ja no li queda dignitat.
...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
jo n'he fet una cançó (coma l itrinqui coma litró)
i encara no l'hi cantada
per no tenir ocasió.
I anit que ocasió em dónes
que puc estar vora tu,
creu-te que me n'he folgat,
i ho coneixeràs amb jo.
Et vull fer-te una pregunta,
i m'has de dir sí o no.
Sa carta que m'enviares
p'es dia dAscensió,
m'has de dir si tu abastares
sa que et vaig enviar jo.
que no em 'gués equivocat
posant sa direcció.
Que es meu sebre ho és poc llarg.
No ho faceu estrany ningú,
que ho causa sa poca edat
i es tenir poca vivor.
Sa cançó ja està acabada,
ja li som a s'espigó.
La versió que tinc d'UC m'agrada molt.
Ací us en poso dues diferents: la de Ressonadors,