Per això volia un balcó!!!!!!!!
¿Què saps, dolça amiga de seda,
quan l'alba es comença a daurar,
què saps de l'ombrívola cleda,
del meu insomni humà?
El liquen, humit d'ombra blava,
ja es deu aclarir vora el niu:
però ta cançó m'allunyava
la Son—ocell esquiu.
No saps la inquieta palpebra,
ni el front al coixí massa ardent,
ni el llit ennegrit de tenebra,
tu, entre l'alba í el vent.
Manent, Marià. “A una oreneta que em desvetllà a trenc d'alba”
Per a esta nit, per això
Per això les havia reservades.
per això mateix vaig cuinar-la,
experimentant l'esperança -més altruista que l'espera-.
En sentir la paraula "serenata"
per això vaig parar taula.
I vaig tornar a experimentar l'Emoció,
reapareguda intacta als mesos de maig,
tant se val l'any.
Per això volia un balcó!!!!!!!!
Per això,
per esta nit de regal,
us estic agraïda.
2 comentaris:
Bons poemes. Endavant amb el teu bloc!!
Salut i sort
(Tomada prestada de Ignacio Murria, del Muro de la Poesia, página de FB)
ALMA Por qué me dueles Alma? si yo no te hice nada… ...por qué me dueles tanto? Si yo te cuido, Alma si yo te quiero tanto Por qué me dueles tanto? No se porque me dañas no se porque urgas tanto dentro de mis entrañas Por qué me dueles Alma si yo te quiero tanto? Será porque ha de ser? Será porque no entiendo? O será porque este mundo Es el que me hace daño? Porqué me dueles Alma? Y...una sola pregunta ¿Hasta cuando?
Publica un comentari a l'entrada