Per això volia un balcó!!!!!!!!
¿Què saps, dolça amiga de seda,
quan l'alba es comença a daurar,
què saps de l'ombrívola cleda,
del meu insomni humà?
El liquen, humit d'ombra blava,
ja es deu aclarir vora el niu:
però ta cançó m'allunyava
la Son—ocell esquiu.
No saps la inquieta palpebra,
ni el front al coixí massa ardent,
ni el llit ennegrit de tenebra,
tu, entre l'alba í el vent.
Manent, Marià. “A una oreneta que em desvetllà a trenc d'alba”
Per a esta nit, per això
Per això les havia reservades.
per això mateix vaig cuinar-la,
experimentant l'esperança -més altruista que l'espera-.
En sentir la paraula "serenata"
per això vaig parar taula.
I vaig tornar a experimentar l'Emoció,
reapareguda intacta als mesos de maig,
tant se val l'any.
Per això volia un balcó!!!!!!!!
Per això,
per esta nit de regal,
us estic agraïda.
