diumenge, 20 de juliol del 2008

Retrobades_

retrobant
... la intensitat d'una narració
... l'art de l'escolta

retorbant
... els sentits
... les mans

retrobant
... complicitats intermitents
... mirades fugisseres

retorbant
... pulsions somniades
... desitjos per escriure

retrobant
... aquell passat

retorbant
... aquest present...

dijous, 17 de juliol del 2008

Pasa_Pedro Guerra

Aquí hace menos frío
que en la calle,
hay leña para un fuego,
no mucha pero, bueno,
un poco de calor
no viene mal.

Aquí hay una canción
que nos descansa,
un hueco para el alma,
sentirse como en casa,
un alto en el camino
nada más.

Pasa, entra
y siente que hay quien duda como tú
y no se descubre nada, nada de las cosas
que ha escuchado y desespera.
Pasa, entra
y siente que hay quien duda como tú
pero se abraza a lo que tiene
y se levanta con la fuerza que le queda.
Pasa, entra
y siente que hay quien duda como tú
pero no tiene más canción
que la que sabe y la cantó
y si no la sabe tararea.

Aquí hace menos frío
que en la calle,
los labios para un beso,
oídos para un sueño,
la brisa que precisa
tu dolor.

Pasa, entra
y siente que hay quien duda como tú
y no se descubre nada, nada de las cosas
que ha escuchado y desespera.
Pasa, entra
y siente que hay quien duda como tú
pero se abraza a lo que tiene
y se levanta con la fuerza que le queda.
Pasa, entra
y siente que hay quien duda como tú
pero no tiene más canción
que la que sabe y la cantó
y si no la sabe tararea.
Pasa, entra
no importa lo que fue porque será
lo que será y alguna forma encontrarás
para pasar por esa puerta.
pasa, entra
después de algún traspiés algún color
dibujará lo que hace falta
para estar de nuevo en pie
y no perder fuerza.
Pasa, entra
y siente que hay quien duda como tú
pero no tiene más canción
que la que sabe y la cantó
y si no la sabe tararea.

dilluns, 14 de juliol del 2008

Papeles mojados_Chambao

Miles de sombras cada noche trae la marea,
navegan cargados de ilusiones que en la orilla se quedan.
Historias del día día, historias de buena gente.
Se juegan la vida cansados, con hambre y un frío que pela.
Ahogan sus penas con una candela,ponte tú en su lugar,
el miedo que en sus ojos reflejan, la mar se echó a llorar.

Muchos no llegan, se hunden sus sueño papeles mojados, papeles sin dueño.

Frágiles recuerdos a la deriva desgarran el alma,
cala todos los huesos el agua los arrastra sin esperanza.
La impotencia en su garganta con sabor a sal,
una bocanada de aire les da otra oportunidad.
Tanta noticia me desespera, ponte tu en su lugar,
el miedo que en sus ojos reflejan, la mar se echó a llorar.

Muchos no llegan, se hunden sus sueño papeles mojados, papeles sin dueño.

divendres, 11 de juliol del 2008

Camp de treball amb persones sense llar_dia 5é

Hazme un instrumento de tu paz.
Que donde haya odio, siembre yo amor. Que donde haya injuria, perdón.
Que donde haya duda, fe. Que donde haya desánimo, esperanza.
Que donde haya oscuridad, luz. Que donde haya tristeza, gozo.
Concédeme que yo no busque ser consolado, sino consolar.
Que no busque el ser entendido, sino entender.
Que no busque el ser amado, sino amar.


Pel matí: l'oració de Sant Francesc d'Asís mereix ser llegida, meditada i practicada!

Sensacions, impressions,... durant el dia d'avui:

Pont com a instrument per on passa la pau,
pont que enllaça cultures, creences i idiomes,
pont que connecta persones, generacions i pobles,
pont entre l'acció del voluntariat i la societat (sempre necessitada de més acció),
pont entre el culte religiós dins dels temples i el seu sentit ple fora en el dia a dia,
pont entre agraïments mutus, pont entre somriures,
pont entre el meu trosset de realitat i el teu, fins ara desconegut.
Que els ponts servisquen per a tot açò i no per a viure a sota.
Ara naix un altre pont que transportarà les vivències del camp de treball a la nostra vida.



Shukran, multu mesc, thank you, merci, danke, gracias, gràcies!


Comentaris al llarg del dia que em criden l'atenció:
  • Les persones que ara estan en situació de transeünts i volen reinsertar-se assumeixen la seua responsabilitat pel seu present i pel seu passat, i abandonen l'elusió d'abans.
  • Gregorio ho explica millor: "Es como tener una mochila; antes soltaste lo que llevabas dentro, y ahora hay que volver a llenarla". Si una persona va fer en el passat conducció amb "levantamiento de vidrio" ara vol respondre d'això; per tant, valorem-los l'esforç d'omplir de nou una motxilla que pesa.
  • "Quince i seis: ahora ya tienes 21".
  • Que si el meu país, que si el teu país...El món és de tots.
  • Cal gent voluntària als programes TATI i BANTABA (visitar, xarrar, acompanyar, fer eixides de temps lliure, ensenyar castellà,...)
  • Els famosos "papers" poden arribar fins i tot un any després d¡'haver-los sol·licitat.
  • Faig extensiva a totes i cadascuna de les persones que he conegut aquesta setmana la frase de Miriam Pla: "Gràcies per acollir-me".

dijous, 10 de juliol del 2008

Camp de treball amb persones sense llar_dia 4t


En aquest quart dia vull mencionar l'oració que Mari Carmen ens prepara cada matí abans d'encetar la tasca (cuina i menjador, i visita a la casa PATI). Els bandits, el malalt, el sacerdot, el levita, el samarità,...i l'aventura de posar-se en la pell de l'altre.


Sensacions i impressions d'avui:

  • la constància admirable i diària del senyor Juan, del senyor Manolo i de les cuineres.
  • les mirades amb cansament per la duresa de la vida al carrer, que simultàniament mostren la dignitat de les persones que ara estan en situació transitòria transeünt.
  • l'acollida fantàstica, el compartir vivències, el diàleg enriquidor i el berenar a la casa PATI, a Vila-Real.
  • Abans veia un desgraciat amb un cartró i un brick de vi, ara veig un cap d'estació, un administratiu,...amb la malaltia de l'alcoholisme tan agreujada que l'ha dut a dormir al replà del caixer automàtic.
  • Del carrer una persona surt amb molta voluntat i amb recolzament. Si falta una de les dues, "la chispa no sale".
  • Molt d'agraïment als membres del projecte PATI, per la seua disposició a comunicar, per la manera respectuosa i carinyosa d'acollir-nos i de compartir.


Frases d'avui:
  • "Deixar el carril"
  • "Si un realment vol una cosa, pot aconseguir-la. Això, descarat"
  • "La comunicació dins la família és molt molt molt important, i la sinceritat, i demanar ajuda a temps".
  • "El voluntariat mereix la pena".
  • "Escoltar i no prejutjar. Comprendre i no jutjar".
  • "L'alcoholisme és una malaltia crònica: sempre tenim a una part del cap el pensament que ens diu "beu, que bevent és tot més fàcil", però ara també tenim una altra part del cap que ens diu "pel camí del alcohol, no, per uns altres camins alternatius, sí".
  • "Quan veiem un bar, nosaltres ens imaginem a la porta un guàrdia civil dient: Prohibit passar".
  • "Jo no crec en Déu, però a mi algú m'ajuda".
  • "Déu creu en tu, i em diu que vas molt bé".


dimecres, 9 de juliol del 2008

Camp de treball amb persones sense llar_dia 3r

Pel matí ens hem dedicat a la realitat del servei de roba de Càritas. El magatzem de roba està obert al públic els dilluns, dimecres i divendres pel matí. La resta de dies també es pot col·laborar en la feina de classificar i organitzar el vestuari.

  • Hi ha una especial demanda de motxilles i bosses d'aquestes de fer esport.
  • Quan vulgueu donar roba servible als contenidors, per favor, llaveu-la a casa abans.

Hem descobert els somriures i l'eficàcia de Sor Sagrario, Sor Teresa, Mari Cruz, Luis, Martín, Leo, Rosa, Paqui, el senyor Juan, el senyor Manolo...
Em quedo amb les següents paraules: dignitat humana, respecte.
Em quedo amb les següents sensacions: compartir, trobar-se els uns amb els altres.
A Manu el d'Oviedo li ha vingut bé la corretja i a Juan el basc, la camisa.

Segurament que això dels somriures s'encomana, ja que en acabar, a migdia, Claudia m'ha dit que la meua cara era per fer una foto: cansada però amb felicitat.


Per la vesprada hem conegut dues institucions que tenen cura de persones amb problemes amb drogodependències.

Epi ens ha acollit i ens ha informat sobre la Fundació Amigó, que forma part de Proyecto Hombre.
En aquesta fundació plantegen un projecte integral, que inclou teràpia psicològica, teràpia sistèmica familiar, acompanyament i canvi de conductes i d'hàbits per a les persones que tenen drogodependència.

Les paraules d'Epi deixen empremta per la seua fermesa, la claredat i la convicció, fuit de la seua enorme experiència. Ell sap de què està parlant.
  • Eixir de la droga és canviar completament de vida, d'hàbits, de mentalitat, de conducta.
  • El treball amb les famílies és per a Proyecto Amigó imprescindible. Ah! I una vegada dins del Projecte, molts familiars abandonen el tractament psiquiàtric que seguien ja que el Projecte els comporta un remei també per a ells.
  • El treball de les persones voluntàries és molt important per al funcionament del Projecte.
  • A Castelló els podeu trobar junt a Radiadores Ordóñez, també al grup San Lorenzo i també al carrer Maestro Falla (treball amb adolescents).
  • L'Administració gestiona amb "x" diners un centre de rehabilitació per a 20 persones, i en Proyecto Amigó, amb els mateixos "x" diners, gestionen els casos de 100 persones.

Després, hem visitat el centre residencial de Patim, fundació dedicada a la deshabituació de persones drogodependents que necessiten aïllar-se del seu entorn durant un temps (6 mesos) per consolidar el seu no consum i assolir hàbits saludables de conducta i de convivència, abans de tornar al seu entorn.

Les instal·lacions de Patim m'han semblat tot un símbol: inicialment era un terreny que només tenia construïda una paret i, a poc a poc i amb voluntat, s'ha convertit en una masa-masia molt acollidora. Realment tots els llocs de solidaritat que visitem aquests dies s'han construït a poc a poc i amb voluntat molt ferma, i ara són com aquesta casa: estan plens de petits detalls que conviden al repòs, a respirar profundament abans de seguir cap endavant en la vida.

dimarts, 8 de juliol del 2008

Camp de treball amb persones sense llar_dia 2n

Hem començat el dia amb el lema de Càritas: "L'alta mèdica no és una bona notícia...si vius al carrer". Avui ens hem apropat a les persones sense llar des de la perspectiva de la salut. Sensacions i impressions d'avui:

  • la salutació afectuosa dels companys d'ahir, amb els quals compartírem el documental
  • la música de Serrat cantada per Agustín ha amenitzat el treball cooperatiu de les pinyates
  • l'obertura de cor de Míriam, comentant temes personals
  • per què no hem pagat taxes o matrícula per fer aquest camp de treball? (ahir ja m'ho plantejava: ens ofereix molt!)
  • el funcionament ordenat de la consigna
  • la resolució efectiva de l'atac d'ansietat durant la cua del menjador
  • la distensió i els somriures gràcies a la guitarra, especialment amb Àlex
  • el compromís d'Àngel, de benestar social de l'ajuntament
Per la vesprada hem visitat el centre social Marillac, de les Filles de la Caritat, on nou religioses acullen, acompanyen i conviuen amb persones sense llar que ara estan convalescents per alguna malaltia. Admiro la capacitat d'expressar que tenen les persones que han viscut al carrer (les seues circumstàncies personals, i les seues reflexions). D'allà m'enduc aquestes frases:
  • "Mireu a qui teniu davant i no caigueu en el nostre error".
  • "Per beure dues cerveses no t'ho passes millor".
  • "Dependir d'un altre líquid que no siga la sang per a viure (l'alcohol) és molt dur: calia que beguera abans de pentinar-me perquè si no bevia, em tremolava la mà".
  • "Yo ya me he bebido las cosechas adelantadas".
  • "Nosaltres ens menjàvem el món... i ens bevíem el món".
  • "L'alcohol passa factura (insensibilitat de les extremitats, derrame cerebral, cirrosi) i agreuja els contratemps i els problemes que una persona pateix".

dilluns, 7 de juliol del 2008

Camp de treball amb persones sense llar_dia 1r

Sensacions, impressions,... del primer dia amb Càritas:
  • la motivació activa i ben viva! que teniu tots a la seu per a dur a terme aquest treball cooperatiu
  • el millor moment del dia: compatir el reportatge sobre persones sense llar (sèrie "Callejeros", capítol "Vagabundos") amb persones que ara estan a l'alberg.
  • Del col·loqui posterior he extret que:
* Les persones som fràgils, i és dins d'aquesta fragilitat d'on pot nàixer fortalesa. Som vulnerables perquè tots necessitem l'afecte dels altres.
* Si algú passa una mala època però té persones que el recolzen (família, amics, assistència -mèdica, psicològica, institucional, benèfica-) és algú afortunat perquè gaudeix d'aquests recursos, i cal que els valore.
* Si algú passa una mala època i a més no té persones que el recolzen (ni família, ni amics, ni assistències) és algú desafortunat i molt molt vulnerable que mereix trobar recolzament humà.
* Tots podem tenir aquesta mala sort i aquesta vulnerabilitat al llarg de la vida.
* És en moments de molta vulnerabilitat i de molta soledat quan les drogues (també l'alcohol) té la porta més oberta per entrar a fer malbé una vida. I amb ells, els problemes s'amaguen momentàniament però realment els problemes augmenten.
*Tots els que no hem viscut al carrer tenim prejudicis envers els que hi viuen, i fins i tot també en tenia algú dels que ha viscut al carrer, abans d'experimentar-ho en la pròpia pell.
* S'han escoltat frases com ara "La vida és una lluita constant", "Cal tenir forta l'autoestima"... Però jo avui preferisc fixar-me en la debilitat que ens fa persones humanes, que ens fa imperfectes, que ens fa tenir febleses i temors, i que ens fa viure moments de la vida sense rumb. Vivint aquesta feblesa, o derrota, o moment sense rumb cal tenir els ulls ben oberts a l'ajuda de l'altre.

  • el recordatori de Julián: cal ser humil per a ser capaç de demanar ajuda a algú.
  • el recordatori de Marta: amb una motivació forta és possible eixir del carrer.
  • l'agraïment de Maria, amb besada inclosa.
Informacions destacables del primer dia amb Càritas:

  1. A Càritas de la diòcesi Sogorb-Castelló treballen més de 100 persones i més de 500 voluntaris.
  2. A la Gran Via hi ha un servei de prevenció del fracàs escolar: el programa SAMBORI.
  3. BANTABA és el nom de dos pisos semitutel·lats per a persones amb la inserció ja a la vora.
  4. És més positiu per a tots que les persones que necessiten ajuda per a aliments reben un val per anar a les tendes a comprar, i així fan relació amb la gent del poble o del barri.
  5. A nivell internacional, Càritas es queda desenvolupant programes sostenibles: Càritas encara està present a la zona del tsunami (Indonèsia) des d'aquell desembre de 2004.
  6. Les aportacions dels socis i de la col·lecta sufraguen les activitats i els serveis, però els salaris del personal laboral s'obté de les subvencions (Administració, casella IRPF, caixes d'estalvis).

dissabte, 5 de juliol del 2008

Meme de les 6 petites coses

Un meme és una manera voluntària de connectar-nos enmig de les xarxes socials ja que, gràcies a ells, els blocs contenen explícitament amb quins vincles es relacionen.

En aquest meme les condicions són:
  • escriure 6 coses sense importància que ens facen feliços,
  • incloure l'enllaç de la persona que ens ha triat,
  • fer explícites aquestes mateixes regles al nostre bloc,
  • triar 6 persones per tal de continuar el meme i avisar-les mitjançant un comentari al seu bloc.
Aquest meme me l'envia Suni
i jo li l'envio a Ravenous, al Príncep de les milotxes, a Trenka-ho tot, a Sàlvia, a Biku i a Sergi.

Les 6 coses sense importància que a mi em fan feliç són:
  1. olorar el carrer del poble on està el forn de pa;
  2. travessar un llençol estés encara humit, banyant-me la cara i els braços;
  3. llepar la pasta crua de l'espàtula i el bol, pasta que, cuita, serà una pastís;
  4. comprovar que he encertat un regal o una sorpresa, mitjançant un somriure als ulls del receptor;
  5. escoltar la ràdio en aquells dos segons en què sona després d'haver desengegat l'endoll de la paret;
  6. mirar colxes i coixins multicolors fets amb la tècnica del patchwork.

Lèxic d'ací i d'allà

  • muganga, ''el que cura'', en congolés
  • farasha, "hermosa", en àrab
  • prieteri, "amics", en serbocroat
  • melisma, terme musical el nom del qual ja sona bé
  • llúpol, "lúpulo", en castellà, (s'assembla molt a llépol, no?)
  • ...

divendres, 4 de juliol del 2008

Pensaments irracionals_"total"

...total,...potser m'hauria dit avui no puc,
...total,...potser millor així,
...total,...potser m'hauria dit avui no vull,
...total,...potser no era el millor moment,
...total,...potser hauria sigut forçar la situació,
...total,...potser m'hauria dit avui és tard,
...total,...potser no havia de ser,
...total,...

El "total" no és el que importa?
El "total" és el que frena i fot!

Anunci: canvio sensació silenciosa d'indecisió
pel risc de preguntar a temps.

dimecres, 2 de juliol del 2008

Ones que fan massatges

estiu salat
i vi rosat,
pell enfosquida
i mirada destacada,
sorra als peus
i il·lusions al cap.


inspiració de vacances,
vacances de projectes.


relax, passeig, oratge, capritx
ones que fan massatges
gelat, gemec, girar, ajuntar...