Camp de treball amb persones sense llar_dia 3r

Pel matí ens hem dedicat a la realitat del servei de roba de Càritas. El magatzem de roba està obert al públic els dilluns, dimecres i divendres pel matí. La resta de dies també es pot col·laborar en la feina de classificar i organitzar el vestuari.

• Hi ha una especial demanda de motxilles i bosses d'aquestes de fer esport.
• Quan vulgueu donar roba servible als contenidors, per favor, llaveu-la a casa abans.

Hem descobert els somriures i l'eficàcia de Sor Sagrario, Sor Teresa, Mari Cruz, Luis, Martín, Leo, Rosa, Paqui, el senyor Juan, el senyor Manolo...
Em quedo amb les següents paraules: dignitat humana, respecte.
Em quedo amb les següents sensacions: compartir, trobar-se els uns amb els altres.
A Manu el d'Oviedo li ha vingut bé la corretja i a Juan el basc, la camisa.

Segurament que això dels somriures s'encomana, ja que en acabar, a migdia, Claudia m'ha dit que la meua cara era per fer una foto: cansada però amb felicitat.


Per la vesprada hem conegut dues institucions que tenen cura de persones amb problemes amb drogodependències.

Epi ens ha acollit i ens ha informat sobre la Fundació Amigó, que forma part de Proyecto Hombre.
En aquesta fundació plantegen un projecte integral, que inclou teràpia psicològica, teràpia sistèmica familiar, acompanyament i canvi de conductes i d'hàbits per a les persones que tenen drogodependència.

Les paraules d'Epi deixen empremta per la seua fermesa, la claredat i la convicció, fuit de la seua enorme experiència. Ell sap de què està parlant.

• Eixir de la droga és canviar completament de vida, d'hàbits, de mentalitat, de conducta.
• El treball amb les famílies és per a Proyecto Amigó imprescindible. Ah! I una vegada dins del Projecte, molts familiars abandonen el tractament psiquiàtric que seguien ja que el Projecte els comporta un remei també per a ells.
• El treball de les persones voluntàries és molt important per al funcionament del Projecte.
• A Castelló els podeu trobar junt a Radiadores Ordóñez, també al grup San Lorenzo i també al carrer Maestro Falla (treball amb adolescents).
  
• L'Administració gestiona amb "x" diners un centre de rehabilitació per a 20 persones, i en Proyecto Amigó, amb els mateixos "x" diners, gestionen els casos de 100 persones.
  

Després, hem visitat el centre residencial de Patim, fundació dedicada a la deshabituació de persones drogodependents que necessiten aïllar-se del seu entorn durant un temps (6 mesos) per consolidar el seu no consum i assolir hàbits saludables de conducta i de convivència, abans de tornar al seu entorn.

Les instal·lacions de Patim m'han semblat tot un símbol: inicialment era un terreny que només tenia construïda una paret i, a poc a poc i amb voluntat, s'ha convertit en una masa-masia molt acollidora. Realment tots els llocs de solidaritat que visitem aquests dies s'han construït a poc a poc i amb voluntat molt ferma, i ara són com aquesta casa: estan plens de petits detalls que conviden al repòs, a respirar profundament abans de seguir cap endavant en la vida.