divendres, 11 de juliol del 2008

Camp de treball amb persones sense llar_dia 5é

Hazme un instrumento de tu paz.
Que donde haya odio, siembre yo amor. Que donde haya injuria, perdón.
Que donde haya duda, fe. Que donde haya desánimo, esperanza.
Que donde haya oscuridad, luz. Que donde haya tristeza, gozo.
Concédeme que yo no busque ser consolado, sino consolar.
Que no busque el ser entendido, sino entender.
Que no busque el ser amado, sino amar.


Pel matí: l'oració de Sant Francesc d'Asís mereix ser llegida, meditada i practicada!

Sensacions, impressions,... durant el dia d'avui:

Pont com a instrument per on passa la pau,
pont que enllaça cultures, creences i idiomes,
pont que connecta persones, generacions i pobles,
pont entre l'acció del voluntariat i la societat (sempre necessitada de més acció),
pont entre el culte religiós dins dels temples i el seu sentit ple fora en el dia a dia,
pont entre agraïments mutus, pont entre somriures,
pont entre el meu trosset de realitat i el teu, fins ara desconegut.
Que els ponts servisquen per a tot açò i no per a viure a sota.
Ara naix un altre pont que transportarà les vivències del camp de treball a la nostra vida.



Shukran, multu mesc, thank you, merci, danke, gracias, gràcies!


Comentaris al llarg del dia que em criden l'atenció:
  • Les persones que ara estan en situació de transeünts i volen reinsertar-se assumeixen la seua responsabilitat pel seu present i pel seu passat, i abandonen l'elusió d'abans.
  • Gregorio ho explica millor: "Es como tener una mochila; antes soltaste lo que llevabas dentro, y ahora hay que volver a llenarla". Si una persona va fer en el passat conducció amb "levantamiento de vidrio" ara vol respondre d'això; per tant, valorem-los l'esforç d'omplir de nou una motxilla que pesa.
  • "Quince i seis: ahora ya tienes 21".
  • Que si el meu país, que si el teu país...El món és de tots.
  • Cal gent voluntària als programes TATI i BANTABA (visitar, xarrar, acompanyar, fer eixides de temps lliure, ensenyar castellà,...)
  • Els famosos "papers" poden arribar fins i tot un any després d¡'haver-los sol·licitat.
  • Faig extensiva a totes i cadascuna de les persones que he conegut aquesta setmana la frase de Miriam Pla: "Gràcies per acollir-me".