<< ...i em va dir que si volia ser la seva dona havia de començar per trobar bé tot el que ell trobava bé. Va fer-me un gran sermó sobre l'home i la dona i els drets de l'un i els drets de l'altre i quan el vaig poder tallar vaig preguntar-li: - I si una cosa no m'agrada de cap de les maneres? - T'ha d'agradar, perquè tu no hi entens. >>
La dona que s'encegava amb facilitat considerava que l'adaptació era una gr
an virtut. Massa imaginacions amb regust a conte de final feliç li dictaven que calia defugir els conflictes o les diferències, en favor del consens. Ella no n'era conscient, però caminava dia rere dia cap a una absorció psicològica, orquestrada per l'home que creia que sempre tenia la raó. Tènue, refinada i progressiva. Atmosfera claustrofòbica. La dona que s'encegava amb facilitat va acabar considerant-se menuda, gairebé difuminant la identitat en un gris.Però no.
Se n'adonà abans que fóra massa tard: l'essència seua era d'igual mesura. Al límit de l'absorció, va fer reaparéixer la seua personalitat davant l'home que creia que sempre tenia la raó. Amb claredat, sinceritat i seguretat. Per això tot va acabar.
I per això ella va recuperar per sempre la integritat. Ara, al seu davant, s'obria el cel...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada