El dia que acabà a les 12
sonaven les campanes,
el gat era el senyor de la penombra,
la ciutat no es decidia a despertar.
El dia que acabà a les 12
es reprengué a les 6,
una altra penombra que ja és foscor,
novel·les a l'espera de ser escrites.
Versos reposats
brollen de la pell,
el gat mut ja descansa,
a una hora intempestiva...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada