Educar és traure el millor de cada persona.
Els meus crits són efecte de la meua frustració per la gran distància emocional amb el receptor d'aquests crits.
Eduquem mitjançant fets i no mitjançant paraules.
La classe, la família, són sistemes. No estem aïllats. Tenim adjudicats rols i etiquetes. Les espectatives respecte d'una persona esdevenen inamovibles si fem cas a les etiquetes.
Però les persones canviem: no "som així" sinó que "estem així ara". Revisem els rols i desetiquetem els altres del seu rol assignat.
- Aprenentatge, conducta i reforços
Un 80% de la conducta s'aprén, és adquirida, i hi ha marge de canvi. Tota conducta s'explica en base als motius per fer-la i al resultat o benefici esperat en fer-la.
Un xiquet aprén per imitació, pels resultats obtinguts i pels reforços dispensats.
Alerta als reforçaments intermitents: un fer inadmissible és inadmissible sempre, les normes estan per ser complertes.
Els joves estan indefensos si veuen que "faça el que faça hi ha resultats diferents (un dia càstig, un altre dia m'ignoren, un altre dia hi ha bronca...).
Si vols que el teu fill/alumne cresca sobre els seus dos peus, col·loca-li una responsabilitat sobre les seues espatles. Diguem-los: "Ets capaç de fer el que et proposes, tu vals, tu pots!".
Siguem generosos en lloances i gasius en les crítiques. Proverbi oriental: "Per què nasquen virtuts cal sembrar lloances".
IMPORTANT:
Parar-los atenció. Animem a que la conducta atesa cresca. Obviem comportaments disruptius.
Creure en la seua capacitat. Això genera realitats. Necessiten que algú crega en ells.
Reforços positius. Els avis són savis, ells mimen, donen reforços. Aprenguem-ne.
Cal prevenir-los, anticipar-se, però també cal resoldre'ls "en tebi" (no mai en calent), aplicar l'empatia, buscar solucions creatives, i no posar objeccions a les solucions que algú proposa. Cal intentar que les dues parts en conflicte guanyen en la negociació.
Mesures amb els joves:
Demanar-los l'opinió
Donar-los alternatives (no val "Vols res de fruita?" sinó "Què prefereixes: poma o pera?")
Cedir a canvi d'alguna cosa. Cedir és exercir l'autoritat, no és perdre-la.
Víctor Hugo deia "Qui obri les portes d'una escola tanca una presó".
Una frustració genera una violència. La violència psicològica genera una radiació constant.
Cal posar-los límits raonables: tot no s'hi val. Les imposicions raonables els facilitaran la inserció social. Com exercir millor l'autoritat?
Amb supervisió
Amb autocontrol: que aprenguen a controlar ells la seua vida. No és bo que els pares/professors estiguen pendents dels seus fets, de la seua agenda... Cal desenvolupar en ells la consciència de què està ben fet i què està mal fet.
Cal que aprenguen a posposar la gratificació (test de la llaminadura).
Millor si fem servir una autoritat moral, una coherència, ja que "és tan difícil ser just que la prudència aconsella ser indulgent". (Passa't de tou més que no de rígid).
És l'últim recurs. Evidencia el fracàs de totes les altres mesures anteriors.
Per tal que siga eficaç cal que siga proporcionat i immediat (La frase "espera quan arribe ton pare" no és gens aconsellable).
L'autoritari: l'adult ocupa un rol molt més gran que el jove; unidireccionalitat d'adult a jove.
Democràtic: parlen d'igual a igual, reconeix l'estrés del fill, hi ha diàleg, bidireccionalitat.
Permissiu: l'adult se situa per sota del jove.
Paternalista: l'adult sobreprotegeix al jove i entra en la seua parcel·la personal.
Al teu fill dóna-li temps: qualitat de temps però també quantitat de temps.
Concilia la teua vida personal i familiar: la millor inversió duta a terme pel conferenciant va estar gaudir de 3 anys d'excedència per cura de fills.
Hi ha l'estil inhibit ("el que tu digues"), l'agressiu ("és com jo dic"), i l'assertiu (la persona fa valer la seua opinió sense provocar el rebuig del receptor.
No serveix renyar freqüentment, només és eficaç si es renya excepcionalment. No serveix cansar-nos dient "estudia!".
La queixa és insufrible, ja que fa mal a l'entorn i a u mateix.En lloc de queixar-te, aporta solucions!
La comunicació es millora escoltant. Escoltar és quan algú entén allò que dic i allò que vull dir.
"Escoltar a l'altra persona és deixar-li ser".
Cal que usem l'humor i que acabem amb la mala llet.
Usem un to seré i respectuós. Acabem les guerres amb nosaltres mateixos.
A la nevera de casa pensem-nos aquesta frase: "Tracta la teua família com si foren convidats".
La paraula ensenya, però l'exemple arrastra. Tinguem present la coherència.
Comuniquem en positiu: ja prou de "sempre, mai, tot, res"; ja prou d'objectar fets passats; ja prou de fer comparacions (odioses).
Comuniquem-nos amb claredat, i busquem harmonia en la continuïtat en la relació amb el nostre interlocutor.
- Enfocament positiu de l'estudi
L'ensenyament-aprenentatge és una responsabilitat compartida. L'alumne és part activa: creen, reinventen, expressen, s'autoavaluen.
Optem per un aprenentatge: cooperatiu -grup-, significatiu, i amb sentit d'actualització (no mai deixaré d'aprendre).
Cal estudiar millor, més eficaçment, i no estudiar més quantitat de temps. Per això cal:
concentració, bona programació del temps d'estudi, i bon autoconcepte.
Cal motivació, voluntat. Però no "força de voluntat": una bona motivació és suficient força.
-Alumnes, voleu més temps lliure? Aprofiteu aquesta sessió de classe, que és la 1a sessió d'estudi.
Com a docents, despertem-los la curiositat, plantegem preguntes incials, o debats.
Per a un bon sistema educatiu cal que...
... l'Administració hi pose més diners,
...el professorat hi pose més amor,
...els pares hi posen més interés
...i els alumnes hi posen més colzes.
Jean Piaget proposava que els alumnes foren crítics ("professor, amb açò no estic d'acord; tinc un dubte raonable").
Tothom és capaç. Tu ets capaç. Tant si pensen que pots com si penses que no pots, encertes.
Millor per a tu si penses que ets capaç.
La societat està malalta (hom busca allò fàcil, la imatge, pares com caixers electrònics dispensadors de metàl·lic i fills amb la clau de casa al coll perquè no hi ha ningú). La televisió transmet valors, i cal desenvolupar-los una gran capacitat crítica. Com?
"Tota la TV no es pot veure. De tota la programació, tria argumentadament 3 programes que vols veure".
Introduim-los valors com ara: JUSTÍCIA, esforç, respecte, solidaritat des de prop, família, treball, honradesa, il·lusió, voluntat...
Estem immersos a una societat moderna i no hi ha receptes màgiques per a les famílies. Cadascuna és d'una manera i cal que ens adaptem a les seues característiques, amb coherència i sentit comú. El canvi social passa primer per un canvi individual. Busquem idees que perduren.
Tinguem la flexibilitat d'un dofí: conciliem vida personal, vida laboral i vida familiar, compartim els rols a casa, valorem la tasca activa dels avis (que ells sí que saben educar), ensenyem a utilitzar la TV i internet, reconeguem que ningú som perfectes, no ens sentim culpables sinó que introduim solucions.
Tinguem una actitud positiva cap a l'educació, tinguem temps per a nosaltres mateixos, temps d'aprenentatge i d'enriquiment individual (aficions). Un pare feliç i un professor feliç eduquen millor. La felicitat és la meua responsabilitat respecte als altres.
amb DIÀLEG
amb AFECTE (reconeixement i apreciació dels esforços i dels assoliments)
amb RESPECTE a uns valors
amb COHERÈNCIA , criteri uniforme, sentit comú
amb AUTORITAT moral diària, entesa com a equanimitat
